 |
Julia Otero Pérez, va néixer a Galícia al 1959
però viu a Barcelona, al barri del Poble-sec. Es va llicenciar en Filologia
Hispànica a la Universitat de Barcelona, i casualment es va introduir al món de
la comunicació en un programa de la Ràdio Sabadell gràcies a un amic als 17 anys d’edat on en poc temps es va
convertir en la presentadora i directora del programa. Entre els 19 i els 24
anys va patir un tumor abdominal el qual la va portar sis vegades a quiròfan
tot i que en cap moment va deixar la seva feina a la ràdio. Va estar casada amb
Ramón Pellicer, també capficat dins el món de la comunicació, des del 1987 al
1993.
VIDA PROFESSIONAL
Als seus 21 anys va firmar un contracte amb l’emissora
de Ràdio Juventud de Barcelona i un any més tard Ràdio Miramar transformant-se
en la redactora més jove dels serveis informatius. A partir del 1988, amb 29
anys abandona una mica la radio per dedicar-se més a la televisió amb programes
com ara La Lluna en el circuit català, programa que va estar durant 44 setmanes
en antena i del qual ella era directora i presentadora . Per aquell programa va
rebre un premi Ondas 89.
Quan torna a la radio, ho fa per posar-se
davan un talk-octurn que va acabar sent de tardes, a la cadena Onda Cero, d’un
programa diari anomenat La Radio de Julia. Per aquest programa rep el seu segon
premi Ondas al 94.
Des del 2000 al 2004 va ser els seus anys
estrella de cara a les cadenes televisives. Es va convertir en la presentadora
d’un nou programa anomenat La Columna a TV3. Va estar a antena durant 4 anys
ininterromputs i va rebre el tercer premi Ondas per al programa i un premi
Ciutat de Barcelona. També al 2004 i durant un any només va presentar el
programa d’entrevistes a TVE1 anomenat Las Cerezas.
Al 2005 a Punt Radio comença un programa
anomenat Protagonistas con Julia Otero durant dos anys, i al 2007 va començar a
presentar i dirigir un programa a Onda Cero anomenat Julia en la Onda fins a
l’actualitat.
I paralel·lament també i durant només dos
anys, al 2006 va fer un programa televisiu d’entreteniment a TV· que es deia No
em ratllis on entrevistava a nens i nenes a les seves escoles.
En la premsa escrita també ha tingut molt de
reconeixament ja que des del 1986, amb només 27 anys ja va publicar varis reportatges
a la revista La Vanguardia Mujer. Quatre anys més tard va publicar articles
d’opinió a la guia d’oci de ELPais i a La Vanguardia entre moltes altres durant
molts anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada