En aquest article la Júlia ens parla sobre els
que ella anomena “bicho grande i bicho pequeño”
Resumin l’article , parlem de “bicho grande” a
la gent important amb uns càrrecs elevats, es a dir directius d’empreses,
polítics...i “bicho pequeño” a la resta de gent amb un nivell de vida normal, la
resta de ciutadans.
El que passa es que, hi ha gent de grans càrrecs (“bichos
grandes”) que es dedica a robar o coses pitjors i juntament amb diverses
persones que es van cobrint entre ells resulten acabar imponents, es a dir
sense càstig a qui ha infringit les normes i les lleis amb evidencia.
Però desprès trobem a gent que infringeix una il·legalitat,
com una valenciana que va utilitzar una targeta de crèdit trobat per comprar
menjar i li van posar 2 anys o als que van bufetejar a la presidenta de Navarra
els demanen 9 anys de presó...etc.
Ens donem compte que el món està ple d’il·legalitats
i d’injustícies, i que es dona molta importància a coses que no n’haurien de
tenir tant i poca a coses realment preocupants. El què passà que, qui té el
poder mana. I els de “sota” no hi podem fer res.
La Júlia tracta d’expressar el seu dol i la “vergonya”
al redactar aquest article perquè ens donem compte dels “peixos grossos” del
què això representa, que fan, com ho fan i quines ens són les conseqüències al
respecte, i desprès com es valoren altres assumptes.
Prou d’impunitat per el “peix gros” i un
respecte als ciutadans.
En definitiva, la llei no és igual pe a tots!
Podeu trobar l'informació: El bicho grande
